22 de abril de 2011

Les Unité d'habitation de le Corbusier

A més de Le Unite de Firminy -Vert, le Corbusier va realitzar 4 projectes més sobre unitats d'habitació ( a Marsella en 1952, a Rezé- les - Nantes en 1955, a Berlín en 1957, a Briey-en-Fôret en 1961). La primera d'aquestes es potser la més important de les 5 ja que en va ser la primera i més completa de totes. Va ser la primera obra de le Corbusier que es va realitzar amb les mesures de le Modulor de forma extensiva. 












Les Unités van ser la resposta que va proposar l'arquitecte en la recerca de la construcció d'habitatges de forma massiva després de la guerra. Le Corbusier recull en aquesta construcció molts aspectes esmentats en "La Carta d'Atenes" on escriu tot el necessari per harmonitzar el que és individual d'allò col·lectiu. Alguns d'aquests són la alliberació de terra en construccions altes a favor de les zones verdes (erigeix l'edifici sobre pilotis que permeten elevar un pis el cos de l'edifici deixar un espai de respiració en els baixos), i la proximitat entre la vivenda i el lloc de treball (activitats majoritàriament comercials). 










Les diferents Unités eren només el preludi de diversos edificis que originarien un conjunt rodejat d'espais verds d'expansió col·lectiva. Per la construcció d'aquests edificis es va utilitzar formigó, en comptes d'acer com estava previst, donades les condicions de penúria després de la guerra. 


La gran diversitat d'apartaments va garantir la personalització de cadascun segons les necessitats específiques de cada usuari: apartaments individuals per a estudiants, habitacions d'hotel, i vivendes per a families de fins a 10 persones. L'interior de les vivendes es projecta amb la sala d'estar a doble- alçada i els grans finestrals. Les cèl·lules habitacionals de doble alçada es juxtaposen unes a les altres i l'accés a aquestes es realitza mitjançant carrers interiors a cada 3 plantes. 


Com hem esmentat abans, hi ha una part de l'edifici on s'hi desenvolupen activitats comercials. A mitja alçada de l'edifici es troba un carrer comercial replet de serveis comuns; peixateries, xarcuteries, carnisseries, ultramarins, vins, plats combinats, un servei de repartiment a domicili, un restaurant, sala de té, etc. que faciliten les compres quotidianes dels habitants de l'edifici.


Per acabar, el terrat ofereix un servei de guarderia, amb equipaments a l'aire lliure que permeten l'exaltació d'una vida sana a cel obert, en contacte amb la natura.  






20 de abril de 2011

el palau i els jardins de versalles (objecte de la pintura de Jean Cotelle)


EL PALAU I ELS JARDINS DE VERSALLES

Nom: Palau de Versalles
Autor: Hardouin- Mansart, Jules (1648-1708)
Cronologia: 1677 – 1710
Localització: Versalles (França).
Materials: pedra, marbre i miralls.
Dimensions: 600 metres de llarg.

El palau de Versalles té dues façanes; la principal ( a la banda que dóna al centre urbà, i l’altra, molt espectacular, que s’obre al jardí (orientat a l’oest). El conjunt de façanes és clàssic, sobri i majestuós, amb una marcada harmonia en els elements que el formen.
L’edifici manté l’estructura inicial dividida en tres cossos, malgrat les ampliacions que es van fer posteriorment: la part inferior, el cos; dotat de pilastres, i columnes jòniques gegantines que emmarquen els immensos finestrals, i el cim; un àtic coronat per trofeus.
L’habitació del rei estava situada al centre del palau, a partir d’aquí s’estructuraven els recintes d'acord amb el seu "recorregut diari".
Tot i que a primer cop d’ull ens pot semblar que predomina l’horitzontalitat, podem observar com el sistema d’entrants i sortints compensen aquesta condició aportant ritme i moviment a la construcció.
El palau de Versalles actua com a separació entre el món urbà i la natura, formada pels grans jardins.
Aquests jardins formen un atractiu tant important com el propi palau. La seva estructura és pràcticament geomètrica; es troba disposat a banda i banda d’un eix longitudinal  central que s’allarga donant sensació d’infinitud. El palau està tant integrat en el paisatge que es subordina a aquest eix i es converteix en el final dels jardins.
El palau de Versalles va representar una nova concepció d’urbanisme, ja que està en contacte amb la natura i no entén els espais que el formen com palau i jardins sinó com una unitat, cadascuna de les parts es complementa amb l’altra. 













UNA MICA D'HISTÒRIA...

Lluís XIII va manar edificar el palau en 1661 per tal que fos el seu palau de caça. Per aleshores les dos ales laterals encara no existien fins l'arribada de Lluís XIV al poder.
En 1668, Lluis XIV decideix traslladar la seva cort definitivament a Versalles, ja que no es troba satisfet amb cap altre Palau, incapaços de manifestar la seva grandesa i esplendorositat. Fou el màxim exponent de l'absolutisme (fins i tot va implicar tota Europa en aquest tipus de sistema governamental)  i a qui tothom anomenava "El rei Sol". Aquesta configuració de divinitat arribava fins a tal punt ja que se'l comparava amb el mateix astre solar, la seva jornada transcorria de manera paral·lela a la trajectòria del Sol.

Durant el posterior mandat de Lluis XV es va construir la capella reial.

Va ser durant el regnat de Lluis XVI, i degut a la Revolució Francesa que el Palau de Versalles va deixar de ser un lloc de residència de la monarquia Francesa. En 1789 el palau va caure a mans del poble com a conseqüència del sistema absolutisme implantat a França, obligant al rei i a la seva familia a traslladar-se a Paris.

Des de 1792, després que el Palau fos completament saquejat, no hi ha habitat ningú més, només fos utilitzat de forma eventual, o anecdòtica en algunes etapes de la historia, com per exemple quan va servir de caserna de l'exercit Prussià en 1870 durant el setge de París, o com quan va servir de lloc de reunió del Congrés del Parlament, després de la tercera República. 





18 de abril de 2011

LE CORBUSIER

Algunes obres emblematiques de Le Corbusier:




 ville savoye (1929 - 1931) 





pabellón de exposiciones Heidi Weber (1963 - 1967) 


pabellón suizo (1930 - 1932) 

JEAN COTELLE


Els "Bosquets" de Cotelle:




3 de abril de 2011

ARQUITECTURA, DISSENY I MODERNITAT





LE CORBUSIER






Nom: Le Unite de Firminy-Vert (Unitat Habitacional Firminy-Vert).
Autor: Le Corbusier (1887-1965).
Cronologia: 1965-1967 (acabat per André Wogenscky).
Localització: Firminy, França.






Tot l’edifici es troba situat a sobre d’un conjunt de pilotis (pilars molt prims de ferro) que eleven la primera planta i deixen un espai lliure, al mateix temps que aguanten l’estructura interna, permetent alliberar la façana d’elements de suport. La composició arquitectònica està formada per 20 plantes, totes elles accessibles i les quals es distribueixen en 17 per a ús de vivenda i composades pels 414 apartaments, dues més formades pel col·legi, i l’última accessible i que forma una terrassa. Totes les plantes són accessibles a través de passadissos interiors que donen accés a varies plantes cadascun.

En sí, l’orientació de l’edifici està pensada per aconseguir les màximes hores d’il·luminació natural, així com la col·locació de l’escola per formar part dels equipaments i adaptar-la més a les necessitats actuals.

Le Corbusier enten l’habitatge com “una màquina de viure”, i es per aixo que les funcions ornamentals hi són absents. Cal esmentar que el conjunt va ser realitzat a l’escala de “le Modulor”.




QUATRE PINZELLADES SOBRE LE CORBUSIER: Charles Édouard Jeanneret-Gris (  6 octubre de 1887 - 27 agost de 1965 ), conegut com Le Corbusier ("El Cuervo"), va ser un teòric de l' arquitectura , arquitecte, dissenyador i pintor suís nacionalitzat francès . És considerat un dels més clars exponents del Moviment Modern a l'arquitectura (juntament amb Frank Lloyd Wright , Walter Gropius , Alvar Aalto i Ludwig Mies van der Rohe ), i un dels arquitectes més influents del segle XX.







JEAN COTELLE




Nom: Vista del Bosquet de Trois Fontaines a Versailles
Autor: Jean Cotelle
Cronologia: 1688 dC
Localització: França.
Tècnica: oli sobre tela. 
Dimensions:2,01 m x 1,39 m. 














Es tracta d’una pintura a l’oli sobre tela on el mateix autor preten captar una imatge dels jardins de Versalles. Cotelle ens mostra l’esplendorositat i magnificència dels voltants de palau d’una manera força idíl·lica, amb  tonalitats grises, blaves i verdes gens saturades.
La perspectiva de l’escena deixa en segon pla al mateix Palau de Versalles davant dels corredors i les fonts que apareixen, donat el detallisme amb que l’autor els ha pintat, en contra dels traços més deslligats que ha utilitzat en el palau i en el fons.


L’obra s’inscriu dins del context de l’absolutisme a França implantat per Lluís XIV. Potser d’aquí podriem derivar el perquè de la representació d’aquesta obra, donada la importancia del Palau de Versalles en aquest context. Pels trets generals que presenten les seves obres, podriem inscriure a Jean Cotelle dins del corrent Barroc, ja que hi podem observar ús del clarobscur i el seu gran interés per la llum, el realisme, diferenciador de l’anterior corrent renaixentista, la decoració ilusionista (molt present en aquesta obra, com es pot observar en el fons i l’escena principal representada), entre d’altres.   




QUATRE PINZELLADES SOBRE JEAN COTELLE: Jean Cotelle és un pintor nascut el 1642 i va morir el 1708. Ha fet moltes pintures de les arbredes dels jardins de Versalles i el Gran Trianón , decorats amb figures mitològiques. També va pintar miniatures d'aquests boscos, incloent el castell de Meudon .
La decoració de la galeria del Grand Trianon, que alberga les pintures dels boscos, es remunta a 1690.
Jean Cotelle  ha pintat vint dels quadres penjats a la galeria de Trianon, Etienne Allegrain altres dos, i Jean-Baptiste Martin passa








Sònia Royo Peguero

INAUGURACIÓ DEL BLOG