Boeiger, Willy, Le Corbusier 1910-65. Barcelona : Editorial G. Gili, 2001.
Huse, Norbert. Le Corbusier. Barcelona : Edicions 62, 1991.
Baltanás, José. Le Corbusier : promenades Barcelona : Gustavo Gili, cop. 2005
Bonet, Llorenç. Le Corbusier Rivas-Vaciamadrid : Kliczkowski, DL 2003
Associació d'idees. Massilia 2004bis. Le Corbusier y el paisaje. Sant Cugat del Vallès. Centre d'investigacions estètiques. 2004
En linia [www.wikipedia.com].
9 de mayo de 2011
6 de mayo de 2011
INTERPRETACIÓ I RELACIÓ
Segons el meu parer la vinculació d'aquestes dues obres resideix principalment en la integració i unió de l'interior i exterior. Així com Jean Cotelle en mostra en la seva obra els jardins del Palau de Versalles, amb aquest de fons i més difuminat, entenc que ens vol mostrar la confusió, el límit inexistent entre els jardins i el mateix Palau, la importància de la convivència entre l'arquitectura i l'espai on hi està construïda, la no subordinació d'un element a l'altre.
Le Corbusier considera molt important en les seves obres urbanístiques la integració de cada edifici en l'espai, l'abundància de verd entorn aquestes construccions que genera. El seu objectiu fonamental resideix en la construcció de una natura completa en la que arbres i edificis funcionin com a "dos espècies en un mateix ecosistema".
En segon lloc, és de gran importància conèixer l'interior i les activitats que es duen a terme en tots dos edificis. Le Corbusier reuneix en un mateix edifici l'habitatge, el lloc de treball, i l'activitat comercial i social de l'usuari. Això mateix passa al Palau de Versalles, el Rei i la seva cort hi habiten, hi exerceixen les seves "tasques", i també hi fan celebracions i festes de caràcter social.
Podriem dir que tots dos edificis engloben les necessitats i activitats d'una persona en un únic espai.
També és necessari explicar la predilecció de Le Corbusier en quan a la estructuració dels seus edificis amb l'entorn. Les seves construccions a més d'estar integrades en l'entorn natural estan definides per un eix longitudinal vertebrador que marca el recorregut de l'exterior a més de la disposició de l'edifici entorn a aquest. El Palau de Versalles està construït tenint en compte l'eix longitudinal del corredor principal dels jardins.
A més d'això, cal comentar la disposició, tant de les Unité d'Habitation con del Palau de Versalles, ja que es troben construïdes de est a oest, és a dir, alberguen la màxima lluminositat possible durant el dia.
Le Corbusier considera molt important en les seves obres urbanístiques la integració de cada edifici en l'espai, l'abundància de verd entorn aquestes construccions que genera. El seu objectiu fonamental resideix en la construcció de una natura completa en la que arbres i edificis funcionin com a "dos espècies en un mateix ecosistema".
En segon lloc, és de gran importància conèixer l'interior i les activitats que es duen a terme en tots dos edificis. Le Corbusier reuneix en un mateix edifici l'habitatge, el lloc de treball, i l'activitat comercial i social de l'usuari. Això mateix passa al Palau de Versalles, el Rei i la seva cort hi habiten, hi exerceixen les seves "tasques", i també hi fan celebracions i festes de caràcter social.
Podriem dir que tots dos edificis engloben les necessitats i activitats d'una persona en un únic espai.
També és necessari explicar la predilecció de Le Corbusier en quan a la estructuració dels seus edificis amb l'entorn. Les seves construccions a més d'estar integrades en l'entorn natural estan definides per un eix longitudinal vertebrador que marca el recorregut de l'exterior a més de la disposició de l'edifici entorn a aquest. El Palau de Versalles està construït tenint en compte l'eix longitudinal del corredor principal dels jardins.
A més d'això, cal comentar la disposició, tant de les Unité d'Habitation con del Palau de Versalles, ja que es troben construïdes de est a oest, és a dir, alberguen la màxima lluminositat possible durant el dia.
Ville radiuse
Esquema de Le Corbusier on apareix plasmada la seva idea d'urbanisme.
Esquema de la integració d'una Unité amb l'entorn
Plànol del Palau i els jardins de Versalles.
Pintura contemporània a la de Jean Cotelle del Palau de Versalles. Es pot observar la prolongació fins a l'infinit dels jardins de palau.
Ville Contemporaine de Le Corbusier
Jardins Sabatini.
Palau d'Aranjuez
Columnata de Sant Pere del Vaticà
Palau de Peterhof
2 de mayo de 2011
CARTA D'ATENES (le corbusier i l'urbanisme)
La Carta d'Atenes va ser un manifest urbanístic redactat en 1933 amb motiu del IV Congrés del CIAM (Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna), encara que donat a conèixer per Le Corbusier i Josep Lluís Sert l'any 1942.
Propugnava la consecució d'una ciutat més humanitzada, que evités les aglomeracions i el tràfic ciutadà que provoca la desafecció cap a l'urbanisme modern. Les conseqüències van ser positives a la llarga perquè van influir en el disseny de nous barris amb més espais verds i molt més acollidors, així com en la concepció de ciutats noves com Brasília, que van portar a terme una de les premisses fonamentals d'aquesta Carta d'Atenes, la separació funcional entre les zones d'oci, residència i treball de les ciutats.El Pla Voisin del propi Le Corbusier per al centre de París era el seu projecte per descongestionar el centre de la capital, encara que per descomptat hagués desarticulat totalment el nucli històric de la ciutat. Aquests eren els principis bàsics que establia Le Corbusier a la Carta d'Atenes:
"L'urbanisme té quatre funcions principals, que són: en primer lloc, garantir allotjaments sans als homes, és a dir, llocs en els quals l'espai, l'aire pur i el sol, aquestes tres condicions essencials de la naturalesa, estiguin garantits a llarga durada , en segon lloc, organitzar els llocs de treball, de manera que aquest, en comptes de ser una penosa servitud, recuperi la seva activitat humana natural, en tercer lloc, preveure les instal.lacions necessàries per a la bona utilització de les hores lliures, fent-benèfiques i fecundes, en quart lloc, establir la vinculació entre aquestes diverses organitzacions mitjançant una xarxa circulatòria que garanteixi els intercanvis respectant les prerrogatives de cadascuna ... L'urbanisme és la conseqüència d'una manera de pensar, portada a la vida pública per una tècnica de l'acció."
Propugnava la consecució d'una ciutat més humanitzada, que evités les aglomeracions i el tràfic ciutadà que provoca la desafecció cap a l'urbanisme modern. Les conseqüències van ser positives a la llarga perquè van influir en el disseny de nous barris amb més espais verds i molt més acollidors, així com en la concepció de ciutats noves com Brasília, que van portar a terme una de les premisses fonamentals d'aquesta Carta d'Atenes, la separació funcional entre les zones d'oci, residència i treball de les ciutats.El Pla Voisin del propi Le Corbusier per al centre de París era el seu projecte per descongestionar el centre de la capital, encara que per descomptat hagués desarticulat totalment el nucli històric de la ciutat. Aquests eren els principis bàsics que establia Le Corbusier a la Carta d'Atenes:
"L'urbanisme té quatre funcions principals, que són: en primer lloc, garantir allotjaments sans als homes, és a dir, llocs en els quals l'espai, l'aire pur i el sol, aquestes tres condicions essencials de la naturalesa, estiguin garantits a llarga durada , en segon lloc, organitzar els llocs de treball, de manera que aquest, en comptes de ser una penosa servitud, recuperi la seva activitat humana natural, en tercer lloc, preveure les instal.lacions necessàries per a la bona utilització de les hores lliures, fent-benèfiques i fecundes, en quart lloc, establir la vinculació entre aquestes diverses organitzacions mitjançant una xarxa circulatòria que garanteixi els intercanvis respectant les prerrogatives de cadascuna ... L'urbanisme és la conseqüència d'una manera de pensar, portada a la vida pública per una tècnica de l'acció."
Esquema de le Corbusier de com havia de ser la ciutat segons la carta d'Atenes
Suscribirse a:
Entradas (Atom)