Boeiger, Willy, Le Corbusier 1910-65. Barcelona : Editorial G. Gili, 2001.
Huse, Norbert. Le Corbusier. Barcelona : Edicions 62, 1991.
Baltanás, José. Le Corbusier : promenades Barcelona : Gustavo Gili, cop. 2005
Bonet, Llorenç. Le Corbusier Rivas-Vaciamadrid : Kliczkowski, DL 2003
Associació d'idees. Massilia 2004bis. Le Corbusier y el paisaje. Sant Cugat del Vallès. Centre d'investigacions estètiques. 2004
En linia [www.wikipedia.com].
9 de mayo de 2011
6 de mayo de 2011
INTERPRETACIÓ I RELACIÓ
Segons el meu parer la vinculació d'aquestes dues obres resideix principalment en la integració i unió de l'interior i exterior. Així com Jean Cotelle en mostra en la seva obra els jardins del Palau de Versalles, amb aquest de fons i més difuminat, entenc que ens vol mostrar la confusió, el límit inexistent entre els jardins i el mateix Palau, la importància de la convivència entre l'arquitectura i l'espai on hi està construïda, la no subordinació d'un element a l'altre.
Le Corbusier considera molt important en les seves obres urbanístiques la integració de cada edifici en l'espai, l'abundància de verd entorn aquestes construccions que genera. El seu objectiu fonamental resideix en la construcció de una natura completa en la que arbres i edificis funcionin com a "dos espècies en un mateix ecosistema".
En segon lloc, és de gran importància conèixer l'interior i les activitats que es duen a terme en tots dos edificis. Le Corbusier reuneix en un mateix edifici l'habitatge, el lloc de treball, i l'activitat comercial i social de l'usuari. Això mateix passa al Palau de Versalles, el Rei i la seva cort hi habiten, hi exerceixen les seves "tasques", i també hi fan celebracions i festes de caràcter social.
Podriem dir que tots dos edificis engloben les necessitats i activitats d'una persona en un únic espai.
També és necessari explicar la predilecció de Le Corbusier en quan a la estructuració dels seus edificis amb l'entorn. Les seves construccions a més d'estar integrades en l'entorn natural estan definides per un eix longitudinal vertebrador que marca el recorregut de l'exterior a més de la disposició de l'edifici entorn a aquest. El Palau de Versalles està construït tenint en compte l'eix longitudinal del corredor principal dels jardins.
A més d'això, cal comentar la disposició, tant de les Unité d'Habitation con del Palau de Versalles, ja que es troben construïdes de est a oest, és a dir, alberguen la màxima lluminositat possible durant el dia.
Le Corbusier considera molt important en les seves obres urbanístiques la integració de cada edifici en l'espai, l'abundància de verd entorn aquestes construccions que genera. El seu objectiu fonamental resideix en la construcció de una natura completa en la que arbres i edificis funcionin com a "dos espècies en un mateix ecosistema".
En segon lloc, és de gran importància conèixer l'interior i les activitats que es duen a terme en tots dos edificis. Le Corbusier reuneix en un mateix edifici l'habitatge, el lloc de treball, i l'activitat comercial i social de l'usuari. Això mateix passa al Palau de Versalles, el Rei i la seva cort hi habiten, hi exerceixen les seves "tasques", i també hi fan celebracions i festes de caràcter social.
Podriem dir que tots dos edificis engloben les necessitats i activitats d'una persona en un únic espai.
També és necessari explicar la predilecció de Le Corbusier en quan a la estructuració dels seus edificis amb l'entorn. Les seves construccions a més d'estar integrades en l'entorn natural estan definides per un eix longitudinal vertebrador que marca el recorregut de l'exterior a més de la disposició de l'edifici entorn a aquest. El Palau de Versalles està construït tenint en compte l'eix longitudinal del corredor principal dels jardins.
A més d'això, cal comentar la disposició, tant de les Unité d'Habitation con del Palau de Versalles, ja que es troben construïdes de est a oest, és a dir, alberguen la màxima lluminositat possible durant el dia.
Ville radiuse
Esquema de Le Corbusier on apareix plasmada la seva idea d'urbanisme.
Esquema de la integració d'una Unité amb l'entorn
Plànol del Palau i els jardins de Versalles.
Pintura contemporània a la de Jean Cotelle del Palau de Versalles. Es pot observar la prolongació fins a l'infinit dels jardins de palau.
Ville Contemporaine de Le Corbusier
Jardins Sabatini.
Palau d'Aranjuez
Columnata de Sant Pere del Vaticà
Palau de Peterhof
2 de mayo de 2011
CARTA D'ATENES (le corbusier i l'urbanisme)
La Carta d'Atenes va ser un manifest urbanístic redactat en 1933 amb motiu del IV Congrés del CIAM (Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna), encara que donat a conèixer per Le Corbusier i Josep Lluís Sert l'any 1942.
Propugnava la consecució d'una ciutat més humanitzada, que evités les aglomeracions i el tràfic ciutadà que provoca la desafecció cap a l'urbanisme modern. Les conseqüències van ser positives a la llarga perquè van influir en el disseny de nous barris amb més espais verds i molt més acollidors, així com en la concepció de ciutats noves com Brasília, que van portar a terme una de les premisses fonamentals d'aquesta Carta d'Atenes, la separació funcional entre les zones d'oci, residència i treball de les ciutats.El Pla Voisin del propi Le Corbusier per al centre de París era el seu projecte per descongestionar el centre de la capital, encara que per descomptat hagués desarticulat totalment el nucli històric de la ciutat. Aquests eren els principis bàsics que establia Le Corbusier a la Carta d'Atenes:
"L'urbanisme té quatre funcions principals, que són: en primer lloc, garantir allotjaments sans als homes, és a dir, llocs en els quals l'espai, l'aire pur i el sol, aquestes tres condicions essencials de la naturalesa, estiguin garantits a llarga durada , en segon lloc, organitzar els llocs de treball, de manera que aquest, en comptes de ser una penosa servitud, recuperi la seva activitat humana natural, en tercer lloc, preveure les instal.lacions necessàries per a la bona utilització de les hores lliures, fent-benèfiques i fecundes, en quart lloc, establir la vinculació entre aquestes diverses organitzacions mitjançant una xarxa circulatòria que garanteixi els intercanvis respectant les prerrogatives de cadascuna ... L'urbanisme és la conseqüència d'una manera de pensar, portada a la vida pública per una tècnica de l'acció."
Propugnava la consecució d'una ciutat més humanitzada, que evités les aglomeracions i el tràfic ciutadà que provoca la desafecció cap a l'urbanisme modern. Les conseqüències van ser positives a la llarga perquè van influir en el disseny de nous barris amb més espais verds i molt més acollidors, així com en la concepció de ciutats noves com Brasília, que van portar a terme una de les premisses fonamentals d'aquesta Carta d'Atenes, la separació funcional entre les zones d'oci, residència i treball de les ciutats.El Pla Voisin del propi Le Corbusier per al centre de París era el seu projecte per descongestionar el centre de la capital, encara que per descomptat hagués desarticulat totalment el nucli històric de la ciutat. Aquests eren els principis bàsics que establia Le Corbusier a la Carta d'Atenes:
"L'urbanisme té quatre funcions principals, que són: en primer lloc, garantir allotjaments sans als homes, és a dir, llocs en els quals l'espai, l'aire pur i el sol, aquestes tres condicions essencials de la naturalesa, estiguin garantits a llarga durada , en segon lloc, organitzar els llocs de treball, de manera que aquest, en comptes de ser una penosa servitud, recuperi la seva activitat humana natural, en tercer lloc, preveure les instal.lacions necessàries per a la bona utilització de les hores lliures, fent-benèfiques i fecundes, en quart lloc, establir la vinculació entre aquestes diverses organitzacions mitjançant una xarxa circulatòria que garanteixi els intercanvis respectant les prerrogatives de cadascuna ... L'urbanisme és la conseqüència d'una manera de pensar, portada a la vida pública per una tècnica de l'acció."
Esquema de le Corbusier de com havia de ser la ciutat segons la carta d'Atenes
22 de abril de 2011
Les Unité d'habitation de le Corbusier
A més de Le Unite de Firminy -Vert, le Corbusier va realitzar 4 projectes més sobre unitats d'habitació ( a Marsella en 1952, a Rezé- les - Nantes en 1955, a Berlín en 1957, a Briey-en-Fôret en 1961). La primera d'aquestes es potser la més important de les 5 ja que en va ser la primera i més completa de totes. Va ser la primera obra de le Corbusier que es va realitzar amb les mesures de le Modulor de forma extensiva.
Les Unités van ser la resposta que va proposar l'arquitecte en la recerca de la construcció d'habitatges de forma massiva després de la guerra. Le Corbusier recull en aquesta construcció molts aspectes esmentats en "La Carta d'Atenes" on escriu tot el necessari per harmonitzar el que és individual d'allò col·lectiu. Alguns d'aquests són la alliberació de terra en construccions altes a favor de les zones verdes (erigeix l'edifici sobre pilotis que permeten elevar un pis el cos de l'edifici deixar un espai de respiració en els baixos), i la proximitat entre la vivenda i el lloc de treball (activitats majoritàriament comercials).
Les diferents Unités eren només el preludi de diversos edificis que originarien un conjunt rodejat d'espais verds d'expansió col·lectiva. Per la construcció d'aquests edificis es va utilitzar formigó, en comptes d'acer com estava previst, donades les condicions de penúria després de la guerra.
La gran diversitat d'apartaments va garantir la personalització de cadascun segons les necessitats específiques de cada usuari: apartaments individuals per a estudiants, habitacions d'hotel, i vivendes per a families de fins a 10 persones. L'interior de les vivendes es projecta amb la sala d'estar a doble- alçada i els grans finestrals. Les cèl·lules habitacionals de doble alçada es juxtaposen unes a les altres i l'accés a aquestes es realitza mitjançant carrers interiors a cada 3 plantes.
Com hem esmentat abans, hi ha una part de l'edifici on s'hi desenvolupen activitats comercials. A mitja alçada de l'edifici es troba un carrer comercial replet de serveis comuns; peixateries, xarcuteries, carnisseries, ultramarins, vins, plats combinats, un servei de repartiment a domicili, un restaurant, sala de té, etc. que faciliten les compres quotidianes dels habitants de l'edifici.
Per acabar, el terrat ofereix un servei de guarderia, amb equipaments a l'aire lliure que permeten l'exaltació d'una vida sana a cel obert, en contacte amb la natura.
Les Unités van ser la resposta que va proposar l'arquitecte en la recerca de la construcció d'habitatges de forma massiva després de la guerra. Le Corbusier recull en aquesta construcció molts aspectes esmentats en "La Carta d'Atenes" on escriu tot el necessari per harmonitzar el que és individual d'allò col·lectiu. Alguns d'aquests són la alliberació de terra en construccions altes a favor de les zones verdes (erigeix l'edifici sobre pilotis que permeten elevar un pis el cos de l'edifici deixar un espai de respiració en els baixos), i la proximitat entre la vivenda i el lloc de treball (activitats majoritàriament comercials).
Les diferents Unités eren només el preludi de diversos edificis que originarien un conjunt rodejat d'espais verds d'expansió col·lectiva. Per la construcció d'aquests edificis es va utilitzar formigó, en comptes d'acer com estava previst, donades les condicions de penúria després de la guerra.
La gran diversitat d'apartaments va garantir la personalització de cadascun segons les necessitats específiques de cada usuari: apartaments individuals per a estudiants, habitacions d'hotel, i vivendes per a families de fins a 10 persones. L'interior de les vivendes es projecta amb la sala d'estar a doble- alçada i els grans finestrals. Les cèl·lules habitacionals de doble alçada es juxtaposen unes a les altres i l'accés a aquestes es realitza mitjançant carrers interiors a cada 3 plantes.
Com hem esmentat abans, hi ha una part de l'edifici on s'hi desenvolupen activitats comercials. A mitja alçada de l'edifici es troba un carrer comercial replet de serveis comuns; peixateries, xarcuteries, carnisseries, ultramarins, vins, plats combinats, un servei de repartiment a domicili, un restaurant, sala de té, etc. que faciliten les compres quotidianes dels habitants de l'edifici.
Per acabar, el terrat ofereix un servei de guarderia, amb equipaments a l'aire lliure que permeten l'exaltació d'una vida sana a cel obert, en contacte amb la natura.
20 de abril de 2011
el palau i els jardins de versalles (objecte de la pintura de Jean Cotelle)
EL PALAU I ELS JARDINS DE VERSALLES
Nom: Palau de Versalles
Autor: Hardouin- Mansart, Jules (1648-1708)
Cronologia: 1677 – 1710
Localització: Versalles (França).
Materials: pedra, marbre i miralls.
Dimensions: 600 metres de llarg.
El palau de Versalles té dues façanes; la principal ( a la banda que dóna al centre urbà, i l’altra, molt espectacular, que s’obre al jardí (orientat a l’oest). El conjunt de façanes és clàssic, sobri i majestuós, amb una marcada harmonia en els elements que el formen.
L’edifici manté l’estructura inicial dividida en tres cossos, malgrat les ampliacions que es van fer posteriorment: la part inferior, el cos; dotat de pilastres, i columnes jòniques gegantines que emmarquen els immensos finestrals, i el cim; un àtic coronat per trofeus.
L’habitació del rei estava situada al centre del palau, a partir d’aquí s’estructuraven els recintes d'acord amb el seu "recorregut diari".
Tot i que a primer cop d’ull ens pot semblar que predomina l’horitzontalitat, podem observar com el sistema d’entrants i sortints compensen aquesta condició aportant ritme i moviment a la construcció.
El palau de Versalles actua com a separació entre el món urbà i la natura, formada pels grans jardins.
Aquests jardins formen un atractiu tant important com el propi palau. La seva estructura és pràcticament geomètrica; es troba disposat a banda i banda d’un eix longitudinal central que s’allarga donant sensació d’infinitud. El palau està tant integrat en el paisatge que es subordina a aquest eix i es converteix en el final dels jardins.
El palau de Versalles va representar una nova concepció d’urbanisme, ja que està en contacte amb la natura i no entén els espais que el formen com palau i jardins sinó com una unitat, cadascuna de les parts es complementa amb l’altra.
UNA MICA D'HISTÒRIA...
Lluís XIII va manar edificar el palau en 1661 per tal que fos el seu palau de caça. Per aleshores les dos ales laterals encara no existien fins l'arribada de Lluís XIV al poder.
En 1668, Lluis XIV decideix traslladar la seva cort definitivament a Versalles, ja que no es troba satisfet amb cap altre Palau, incapaços de manifestar la seva grandesa i esplendorositat. Fou el màxim exponent de l'absolutisme (fins i tot va implicar tota Europa en aquest tipus de sistema governamental) i a qui tothom anomenava "El rei Sol". Aquesta configuració de divinitat arribava fins a tal punt ja que se'l comparava amb el mateix astre solar, la seva jornada transcorria de manera paral·lela a la trajectòria del Sol.
Durant el posterior mandat de Lluis XV es va construir la capella reial.
Va ser durant el regnat de Lluis XVI, i degut a la Revolució Francesa que el Palau de Versalles va deixar de ser un lloc de residència de la monarquia Francesa. En 1789 el palau va caure a mans del poble com a conseqüència del sistema absolutisme implantat a França, obligant al rei i a la seva familia a traslladar-se a Paris.
Des de 1792, després que el Palau fos completament saquejat, no hi ha habitat ningú més, només fos utilitzat de forma eventual, o anecdòtica en algunes etapes de la historia, com per exemple quan va servir de caserna de l'exercit Prussià en 1870 durant el setge de París, o com quan va servir de lloc de reunió del Congrés del Parlament, després de la tercera República.
18 de abril de 2011
LE CORBUSIER
Algunes obres emblematiques de Le Corbusier:
ville savoye (1929 - 1931)
pabellón de exposiciones Heidi Weber (1963 - 1967)
pabellón suizo (1930 - 1932)
3 de abril de 2011
ARQUITECTURA, DISSENY I MODERNITAT
LE CORBUSIER
Nom: Le Unite de Firminy-Vert (Unitat Habitacional Firminy-Vert).
Autor: Le Corbusier (1887-1965).
Cronologia: 1965-1967 (acabat per André Wogenscky).
Localització: Firminy, França.
Tot l’edifici es troba situat a sobre d’un conjunt de pilotis (pilars molt prims de ferro) que eleven la primera planta i deixen un espai lliure, al mateix temps que aguanten l’estructura interna, permetent alliberar la façana d’elements de suport. La composició arquitectònica està formada per 20 plantes, totes elles accessibles i les quals es distribueixen en 17 per a ús de vivenda i composades pels 414 apartaments, dues més formades pel col·legi, i l’última accessible i que forma una terrassa. Totes les plantes són accessibles a través de passadissos interiors que donen accés a varies plantes cadascun.
En sí, l’orientació de l’edifici està pensada per aconseguir les màximes hores d’il·luminació natural, així com la col·locació de l’escola per formar part dels equipaments i adaptar-la més a les necessitats actuals.
Le Corbusier enten l’habitatge com “una màquina de viure”, i es per aixo que les funcions ornamentals hi són absents. Cal esmentar que el conjunt va ser realitzat a l’escala de “le Modulor”.
QUATRE PINZELLADES SOBRE LE CORBUSIER: Charles Édouard Jeanneret-Gris ( 6 octubre de 1887 - 27 agost de 1965 ), conegut com Le Corbusier ("El Cuervo"), va ser un teòric de l' arquitectura , arquitecte, dissenyador i pintor suís nacionalitzat francès . És considerat un dels més clars exponents del Moviment Modern a l'arquitectura (juntament amb Frank Lloyd Wright , Walter Gropius , Alvar Aalto i Ludwig Mies van der Rohe ), i un dels arquitectes més influents del segle XX.
JEAN COTELLE
Nom: Vista del Bosquet de Trois Fontaines a Versailles
Autor: Jean Cotelle
Cronologia: 1688 dC
Localització: França.
Tècnica: oli sobre tela.
Dimensions:2,01 m x 1,39 m.
Es tracta d’una pintura a l’oli sobre tela on el mateix autor preten captar una imatge dels jardins de Versalles. Cotelle ens mostra l’esplendorositat i magnificència dels voltants de palau d’una manera força idíl·lica, amb tonalitats grises, blaves i verdes gens saturades.
La perspectiva de l’escena deixa en segon pla al mateix Palau de Versalles davant dels corredors i les fonts que apareixen, donat el detallisme amb que l’autor els ha pintat, en contra dels traços més deslligats que ha utilitzat en el palau i en el fons.
L’obra s’inscriu dins del context de l’absolutisme a França implantat per Lluís XIV. Potser d’aquí podriem derivar el perquè de la representació d’aquesta obra, donada la importancia del Palau de Versalles en aquest context. Pels trets generals que presenten les seves obres, podriem inscriure a Jean Cotelle dins del corrent Barroc, ja que hi podem observar ús del clarobscur i el seu gran interés per la llum, el realisme, diferenciador de l’anterior corrent renaixentista, la decoració ilusionista (molt present en aquesta obra, com es pot observar en el fons i l’escena principal representada), entre d’altres.
QUATRE PINZELLADES SOBRE JEAN COTELLE: Jean Cotelle és un pintor nascut el 1642 i va morir el 1708. Ha fet moltes pintures de les arbredes dels jardins de Versalles i el Gran Trianón , decorats amb figures mitològiques. També va pintar miniatures d'aquests boscos, incloent el castell de Meudon .
La decoració de la galeria del Grand Trianon, que alberga les pintures dels boscos, es remunta a 1690.
Jean Cotelle ha pintat vint dels quadres penjats a la galeria de Trianon, Etienne Allegrain altres dos, i Jean-Baptiste Martin passa
Sònia Royo Peguero
Suscribirse a:
Entradas (Atom)